Metodologia dels compromisos

Complert

El que es va prometre consta a les dades: hi ha una norma publicada i enllaçada que és el mateix que es prometia, o un indicador oficial que mostra l’objectiu assolit. Compta si és la mateixa mesura, no si és el mateix àmbit general.

• Llei, llei orgànica o decret llei convalidat: acredita un complert de qualsevol compromís. Un decret llei derogat pel Congrés o sense resultat al Congrés no compta.
• Reial decret o ordre ministerial: acredita un complert si el compromís no és de tipus «llei» (una llei promesa no es compleix per decret).
• Acord del Consell de Ministres o disposició de la secció III del BOE: acredita un complert si el compromís no és de tipus «llei» ni «impostos» i l’acte és el mateix que es prometia (aprovar el pla, crear l’organisme, autoritzar la despesa).
• Indicador oficial amb l’objectiu assolit: vegeu «Compromisos amb objectiu numèric».

Complert en part

Hi ha actuació del Govern sobre el mateix objecte, però les dades no permeten comprovar que cobreixi tot el que es va prometre. Exigeix almenys una evidència enllaçada.

• El compromís és una peça d’una norma més àmplia, la mesura és temporal o només se’n cobreix una part, i el títol de la norma no deixa comprovar la resta.
• Un compromís compost del qual només se cobreix una part.
• Una norma o un acte que fa exactament la mesura, però no amb el rang promès (reial decret, ordre o acte en un compromís de llei): vegeu «La regla del rang».
• Un avantprojecte o projecte de llei del Consell de Ministres sense la llei publicada, en un compromís que no és de llei: com a màxim, parcial.
• Un indicador amb progrés clar però sense arribar a l’objectiu, o un programa de despesa que creix prou: vegeu «Compromisos amb objectiu numèric».
• No pot descansar només en Cumpliendo (autodeclarat pel Govern).
• No és parcial una norma que només és del mateix àmbit general: si no és el mateix objecte, falten dades.

En tràmit

No hi ha norma, però hi ha una iniciativa legislativa en la línia del compromís que estava viva quan es van dissoldre les Corts (06/10/2026) i va decaure. Només compta un projecte de llei, una proposició de llei o una reforma d’estatut, caducats per la dissolució o encara en tràmit: una proposició no de llei, una moció o una interpel·lació mai no justifiquen «en tràmit», perquè no són una norma en potència.

• La dissolució anticipada fa decaure tot el que estava en tràmit. «En tràmit» vol dir exactament això, i la nota ho diu sempre.
• Una iniciativa «caducada» per un altre motiu o amb data posterior a la dissolució no val.
• Si el compromís és compost i la iniciativa en cobreix només una part, o el títol no deixa decidir-ho, queda «falten dades».
• Un projecte de llei del Govern que va arribar al Congrés decideix l’estat per ell mateix (la iniciativa parlamentària, no l’acord del Consell de Ministres que el va aprovar).

No complert

No s’ha complert, per una d’aquestes vies, sempre amb una nota de plantilla:

• Intent fallit: l’únic que consta són iniciatives rebutjades o retirades del Govern o del mateix partit (mai d’un altre partit), o decrets llei derogats pel Congrés.
• No hi ha res: cap evidència i la nota literal «No consta cap norma, decret ni iniciativa del Govern respecte a la XV legislatura». Només si el compromís és de tipus llei o impostos i anomena una llei, una reforma legal o un impost concrets (p. ex. «estatut del becari»), no un objectiu genèric («regularem»): la resta de compromisos es poden complir per pressupost, resolució o acord que potser no són a les dades.
• Un indicador oficial el termini del qual ja ha passat i que no arriba a l’objectiu (vegeu «Compromisos amb objectiu numèric»). Amb termini futur no es pot dir «no complert».
• Un programa de pressupost mai no acredita un «no complert»: gastar menys no vol dir no haver complert.

No avaluable

El compromís és concret, però no depèn només del Govern i no es pot atribuir a la seva acció (p. ex. un mecanisme que es crea entre dos partits). En els partits que no són del Govern, aquest és el valor intern de l’avaluació i el web mostra en lloc seu l’activitat a l’oposició.

Compromís genèric

La redacció no permet comprovar-lo amb fets («impulsarem», «reforçarem»). No és que falten dades: per com està escrit, no hi ha res a comprovar.

Al Govern, un compromís no comprovable sense estat concloent és «genèric» (el «no avaluable» d’un compromís concret es manté); a l’oposició, la manca d’avaluació passa a «genèric» o «falten dades» segons el mateix criteri. Qualsevol estat concloent es mostra tal qual, també en un compromís genèric. Xifres actuals: 991 al Govern i 907 a l’oposició.

Falten dades

El compromís és concret, però les dades disponibles no permeten decidir-ho. No vol dir que no s’hagi complert: vol dir que no hem pogut comprovar-ho. Xifres actuals: 1.959 al Govern i 389 a l’oposició. Els percentatges de «no es pot saber» només compten els «falten dades»; els genèrics es compten a part. Un compromís hi queda quan:

• no s’ha trobat cap evidència, o només candidats que toquen el tema sense ser el mateix;
• les dues avaluacions independents no coincideixen i la tercera lectura no ho resol (avaluació no concloent);
• l’evidència no passa les regles dures (p. ex. es va prometre una llei i només hi ha decrets);
• la cita no s’entén sola;
• el compliment va per una via que no és a les dades (convocatòries d’ajuts de la secció V del BOE, plans publicats només al web d’un ministeri, notes de premsa).

Jerarquia d’evidència

De més a menys rang: una norma amb rang de llei (llei, llei orgànica, decret llei convalidat), els reials decrets i les ordres (normes del Govern que no passen pel Parlament), els actes del Govern (acords del Consell de Ministres i disposicions de la secció III del BOE) i, com a evidència de dades obertes, els indicadors i el pressupost. Cumpliendo (seguiment autodeclarat pel Govern) només és pista. Què pot acreditar cadascuna en cada tipus de compromís:

Acords del Govern i seccions del BOE

Un acte del Govern que no passa pel Parlament pot acreditar un complert o un parcial quan és l’acte mateix que es prometia: aprovar el pla o l’estratègia X, crear l’organisme o la societat Y, autoritzar la despesa o l’ajut Z. Són els punts de les referències del Consell de Ministres de La Moncloa i les disposicions de la secció III del BOE (resolucions, convenis, ordres). Només valen per als partits del Govern.

Cal llegir el títol sencer: ha de ser del mateix objecte que el compromís, no del mateix àmbit. Els cercadors els troben per paraules en comú, i hi ha molt de soroll.

• Un avantprojecte o projecte de llei del Consell de Ministres no és la llei: no és «complert»; com a màxim, parcial en un compromís que no és de llei. En un compromís de llei no val: si el projecte va arribar al Congrés, decideix la iniciativa parlamentària.
• Un conveni és bilateral (amb una comunitat, un ajuntament, una entitat): no acredita per ell sol un «complert» d’un compromís estatal.
• Autoritzar un contracte d’obres no és que l’obra estigui feta: com a màxim, parcial, i només si el títol és de la mateixa obra.
• Una autorització de despesa plurianual genèrica no acredita un compromís concret si el títol no el nomena.
• Un acte no és una iniciativa ni una votació: no va mai a la coherència.

El que no compta com a evidència de compliment

Aquestes coses poden aparèixer entre els candidats, però mai no acrediten un compliment:

• Cumpliendo: és autodeclarat pel Govern. Pot ser un segon element, mai l’única base d’un complert, un parcial ni un en tràmit.
• Una proposició no de llei, una moció o una interpel·lació: només compten com a «presentat» a la coherència.
• Una votació: no és compliment, només compta a la coherència.
• Un decret llei no convalidat (derogat pel Congrés o sense resultat): és evidència de «presentat» i de votació, no de compliment; només un decret llei derogat pot acreditar un intent fallit.
• Un decret o un acte que només toca el tema, o que comparteix paraules amb el compromís sense ser la mesura.
• Un fragment de text de la norma o un punt clau que coincideix amb el compromís: són una ajuda de lectura generada amb IA, no una prova.
• Una iniciativa d’un altre partit: només compta la del Govern o la del grup del mateix partit.
• Una xifra que millora: no prova que sigui per l’acció del Govern.

Compromisos bessons i duplicats

L’estat de compliment és un fet del Govern, no del partit. Si el mateix compromís (la mateixa cita) surt a PSOE i a Sumar —sovint perquè és a l’acord de coalició—, o dues vegades al mateix partit (programa i acord), tots els bessons tenen el mateix estat, la mateixa evidència i la mateixa nota. La coherència, en canvi, és de cada partit i no es copia.

• Es copia a un bessó sense estat concloent només si tots els bessons amb estat concloent coincideixen (mateix estat i mateixes referències) i la còpia passa les regles dures per a tots els que canvien. Avui 85 compromisos tenen l’estat copiat d’un bessó.
• Si dos bessons tenen estats concloents diferents, no es toca res fins que es decideix a mà; un test comprova que no queda cap grup de bessons amb evidència diferent.
• Duplicats dins del mateix partit: el secundari porta una marca de duplicat que apunta al principal (el de l’acord de coalició si n’hi ha; si no, el de número més baix). Un duplicat no es mostra ni es compta: 34 compromisos són duplicats i no entren a cap percentatge.

Iniciatives del grup del partit

Una proposició de llei del grup parlamentari del mateix partit (no només una iniciativa del Govern) compta com a evidència d’un compromís d’aquest partit si és en la línia del compromís: una proposició de Sumar val per a un compromís de Sumar, i no per a un del PSOE. Avui 6 compromisos els ha decidit aquesta regla.

• Caducada per la dissolució: «en tràmit». Rebutjada: «no complert».
• Retirada: cas per cas. No passa automàticament a «no complert», perquè el motiu de la retirada no consta a les dades; sense més evidència, falten dades.
• Només si el títol de la iniciativa és la mesura promesa: si el compromís és compost o el títol no deixa decidir-ho, falten dades.
• Una proposició d’un altre partit mai no val (p. ex. una del PNV per a un compromís de Sumar), encara que el partit hi votés a favor.

La regla del rang: parcial i complert

Una llei promesa no es compleix per decret ni per acord, i un impost es regula per norma. Però si un reial decret, una ordre o un acte fa exactament la mesura promesa (p. ex. «aprovarem una norma estatal sobre els menús escolars» i un reial decret la fixa), el compromís és com a màxim «complert en part»: la mesura hi és, però no amb el rang promès. La nota ho diu: «La mesura s’ha aprovat per reial decret, no per llei».

• Un decret que només toca el tema, o que comparteix paraules sense ser la mesura (p. ex. una concessió directa a una entitat concreta), no compta.
• Un acte mai no acredita un compromís d’impostos, ni complert ni parcial.
• Un avantprojecte o projecte de llei no fa la mesura, només la proposa. Si el projecte va arribar al Congrés, decideix la iniciativa: en tràmit si va caducar per la dissolució, complert si hi ha llei.
• En general, «complert» exigeix el mateix objecte; si el títol no deixa comprovar que cobreixi tot el compromís, és parcial.

Compromisos amb objectiu numèric: indicadors i pressupost

Alguns compromisos porten un objectiu mesurable (una taxa d’atur, una dotació). Per a aquests s’usen dues fonts de dades obertes, sempre amb una nota de plantilla que només diu els números, mai «gràcies a». Que una xifra millori no prova que sigui per l’acció del Govern: hi intervenen el cicle econòmic, les comunitats autònomes o la UE.

• Indicador oficial (Eurostat, INE, càlcul propi a partir d’Eurostat o Cumpliendo): només si la sèrie mesura directament el compromís. Complert si l’objectiu s’ha assolit segons la sèrie; complert en part si el progrés és d’almenys el 25 % del camí de la base a l’objectiu sense arribar-hi; no complert només si el termini ja ha passat, hi ha valor d’aquell any i no s’hi arriba. Amb termini futur no es pot dir «no complert».
• Una sèrie de Cumpliendo (autodeclarada pel Govern) mai no és l’única evidència.
• Programa de pressupost (IGAE, de 2022 a agost del 2026): només complert en part i només en compromisos de despesa, quan el programa és un dels candidats del compromís i les obligacions reconegudes (no els pagaments) de l’últim any complet creixen almenys un 10 % respecte de 2022. Mai complert ni no complert. Les transferències internes no són despesa final.
• El llindar del pressupost és en euros corrents (nominal, no real): per això només acredita un parcial. El 2026 és parcial (gener-agost) i no es compara amb anys complets.
• Si el compromís és aprovar una llei o un impost i l’objectiu només n’és la conseqüència, la sèrie no acredita la llei: falten dades.

Compliment sense iniciativa ni vot

Un compromís complert per reial decret, ordre o acte no passa pel Parlament: no hi ha iniciativa ni vot. La seva coherència queda «sense avaluar»: un compromís del Govern amb estat complert, parcial o en tràmit no pot tenir alhora coherència «sense activitat», i el validador ho comprova. El «no complert» sí que pot dir les dues coses: no consta res.

L’escala d’activitat a l’oposició

No mesura compliment sinó el que el partit ha fet al Parlament en relació amb el compromís (iniciatives presentades i votacions). Es deriva de la coherència avaluada amb IA i de regles fixes: contradit, mixt i sense activitat es mantenen; sense coherència, sense avaluar; si és coherent, només es mira l’evidència a favor. Cada compromís va al nivell més alt que compleix, de més a menys activitat. Amb activitat n’hi ha 401. Resultat actual:

• Llei pròpia aprovada (1): el partit va presentar una iniciativa legislativa en la línia del compromís i va acabar aprovada (llei o decret llei convalidat).
• Aprovat amb el seu vot (44): una norma en la línia del compromís, d’un altre grup, es va aprovar en votació final amb el vot a favor del partit.
• Proposició de llei (49): va presentar un projecte o proposició de llei (o una llei o decret llei) en la línia del compromís.
• Defensat (295): va presentar una altra iniciativa (PNL, moció…) o va votar a favor d’una mesura en la línia del compromís.
• S’ha oposat al contrari (4): l’única evidència a favor són vots en contra de mesures contràries al que prometia.
• Mixt (3): hi ha fets a favor i en contra del compromís.
• Contradit (5): va votar en contra del que prometia, va votar a favor del contrari o va presentar una iniciativa contrària.
• Ha preguntat al Govern (5): sense iniciativa ni vot en la línia del compromís, però el partit ha fet alguna pregunta oral al Ple sobre el tema; no és presentar ni votar una mesura i no compta com a activitat.
• Sense iniciativa ni vot al Ple (1.810): compromís comprovable sense cap iniciativa ni vot del partit al Ple en aquesta línia.

Quines votacions compten i com es llegeix un vot

Només compten les votacions del Ple que expressen una posició sobre la mesura: dictamen (votació final del text), convalidació d’un decret llei, presa en consideració, proposició no de llei, moció, conveni internacional, investidura i votació final d’una reforma constitucional.

No compten, i el validador les rebutja: les esmenes (incloses les de totalitat i les del Senat), els vetos del Senat, els debats de totalitat, els acords de procediment (lectura única, avocació) i els punts separats d’una moció.

• El vot és el del grup parlamentari (o el dels diputats del partit al Grup Mixt: BNG, CC i UPN). A favor o en contra vol dir que almenys el 90 % dels que van votar ho van fer així (o tots menys un en grups de 12 o menys); si no, dividit.
• Sumar es llegeix amb el vot del grup GSUMAR; fins al 12/12/2023 (Podemos) i al 07/07/2025 (Compromís) el grup incloïa diputats d’aquests partits.
• Una votació és d’un moment concret: una presa en consideració a favor no vol dir que el partit votés a favor del text final. Una votació «rebutjada» no vol dir que el partit hi votés en contra.
• El vot del partit no l’escriu l’avaluador: el calcula el codi a partir de les dades, i el validador comprova que coincideix.

Coherent, contradit, mixt i la mesura contrària

Cada votació compta a favor o en contra del compromís segons el vot i el sentit de la mesura. Si el partit va prometre derogar o impedir X i vota en contra d’una mesura que hi va just en contra, aquest vot en contra és coherent, no contradit. Si hi hagués votat a favor, seria evidència en contra. La mesura ha de ser de debò contrària al compromís: si només hi és relacionada, o la modifica sense anar-hi en contra, no compta.

• Coherent: ha presentat una iniciativa en la línia, ha votat a favor d’una mesura que hi encaixa o en contra d’una de contrària, i no ha fet res en sentit contrari.
• Contradit: ha votat en contra d’una mesura que prometia, a favor d’una de contrària o ha presentat una iniciativa contrària.
• Mixt: fa totes dues coses.
• Sense activitat: compromís concret i comprovable sense cap iniciativa ni votació del partit en aquesta línia. Si el compromís no s’entén sol o el títol no deixa decidir-ho, «sense avaluar».
• Abstenció, dividit i no vota no compten en cap sentit.

Ha preguntat al Govern

Un compromís sense iniciativa ni vot passa a «ha preguntat al Govern» si el partit ha fet alguna pregunta oral al Ple sobre la mateixa mesura. És un graó per sota de qualsevol iniciativa o vot i per sobre de no haver fet res: no compta com a activitat ni canvia el veredicte de coherència.

Una pregunta compta només si qüestiona el Govern sobre la mateixa mesura del compromís, no sobre el mateix tema general («la política econòmica», «l’habitatge»); davant del dubte, no compta. Dos avaluadors independents llegeixen les preguntes candidates i només val la intersecció. Un llindar per paraules no troba una pregunta que parli de la mesura amb altres paraules.

Per què les dues lectures no són comparables

Responen a preguntes diferents. El compliment diu si el Govern va fer el que va prometre, i això depèn del BOE. L’activitat diu què va fer un partit sense el Govern: iniciatives i vots. Un partit de l’oposició no pot «complir» una llei, i un del Govern no necessita presentar una proposició per complir-la. Per això no hi ha un percentatge únic ni una classificació de partits, i les xifres d’una lectura no es poden posar al costat de les de l’altra.

• Els nombres de compromisos tampoc no són comparables: depenen de com està escrit cada document.
• Què no es cobreix: només es compten les iniciatives, les votacions i les preguntes orals del Ple; no es recullen les esmenes, les votacions en comissió ni les preguntes escrites. Que un compromís surti «sense iniciativa ni vot al Ple» (1.810 compromisos) no vol dir que el partit no hi hagi fet res.
• BNG, CC i UPN voten dins del Grup Mixt: les iniciatives del Mixt sense signant no es poden atribuir a cap partit.
• Al Govern, les xifres només es reparteixen entre els avaluats; els genèrics i els «falten dades» es compten a part.

Cerca d’evidència

Per a cada compromís, un cercador per paraules selecciona entre els registres que existeixen. L’avaluador només pot enllaçar registres que són entre els candidats del compromís i mai no s’inventa un identificador. Els candidats no són tots rellevants: hi ha soroll, i en pot faltar algun.

• Normes del BOE: lleis, lleis orgàniques, reformes constitucionals, decrets llei, reials decrets i ordres ministerials (secció I); disposicions de la secció III.
• Punts del Consell de Ministres (referències de La Moncloa), amb el text ampliat quan existeix.
• Iniciatives i votacions del Congrés (incloses les investidures) i del Senat; proposicions no de llei, mocions, interpel·lacions i preguntes orals del Ple.
• Sèries oficials d’indicadors (Eurostat, INE i indicadors de Cumpliendo) i execució pressupostària de l’Estat per programa (IGAE, de 2022 a agost del 2026). Les dades de Cumpliendo (autodeclarades pel Govern) serveixen de pista, mai com a única base.
• Com a ajuda de lectura, els punts clau de cada norma (extrets del text íntegre del BOE amb IA) i una cerca inversa a partir d’aquests. Una ajuda no és una prova: si no diu que la mesura és exactament la promesa, no es dedueix.

Doble avaluació i acord

Dues avaluacions independents amb IA (A i B) llegeixen el mateix lot sense veure’s. Si coincideixen en una part (estat de compliment, coherència), es publica amb l’evidència en comú; si no, aquella part queda «avaluació no concloent» i l’estat sense determinar. A la primera ronda, l’acord entre totes dues va ser del NaN % en l’estat i del NaN % en la coherència (mitjana ponderada pels compromisos dels fitxers d’acord de cada partit). Les reavaluacions posteriors amb fonts noves no s’han mesurat amb aquest indicador.

Després de combinar A i B, el resultat torna a passar les regles dures; si no les passa, queda «avaluació no concloent».

Rondes de reavaluació

L’avaluació s’ha refet per tongades a mesura que entraven fonts i regles noves. Només es reavaluen els compromisos del Govern sense estat concloent (o amb dades corregides) que reben candidats nous:

• Primera tanda: estat, coherència i resum dels compromisos comprovables del Govern i dels destacats de qualsevol partit; a la resta, l’estat és fix («no avaluable») i només es decideix la coherència.
• Acords del Consell de Ministres i secció III del BOE.
• Text de les normes del BOE, indicadors oficials i execució pressupostària.
• Punts clau de les normes i text ampliat del Consell de Ministres, amb una reavaluació dels compromisos amb tots els candidats actuals.
• Cerca ampla d’actes del Govern, només de l’estat: llindars més baixos sobre actes, reials decrets i ordres, amb els candidats nous al final de la llista. La majoria són soroll i la regla d’or els descarta.
• Preguntes orals del Ple, per al graó «ha preguntat al Govern».

Desempat: tercera lectura

Quan A i B no coincideixen, un tercer lector (un model superior, Claude Opus) llegeix el compromís, els candidats i les dues avaluacions i, per separat per a l’estat i per a la coherència, només pot triar A, B o «falten dades». No pot inventar una tercera resposta ni afegir evidència que no fos a A o a B: si una resposta té l’estat correcte però una evidència errònia, no es tria. Davant del dubte, «falten dades». Una part que ja ha decidit una regla determinista no es torna a decidir. Avui 496 compromisos s’han decidit així.

Regles dures automàtiques

Una avaluació que no passa aquestes regles no es publica. Resum:

• Tota referència existeix a les dades; el vot del partit el calcula el codi; no s’enllacen votacions que no expressen una posició.
• Només els partits del Govern poden tenir complert, parcial, en tràmit o no complert, i només en compromisos comprovables que depenen del Govern.
• Complert, parcial, en tràmit i no complert compleixen les condicions de «Els estats de compliment» i «Quines evidències compten» (llei davant de decret davant d’acte, indicador, pressupost).
• Sense evidència, l’estat només pot ser «falten dades», «no avaluable» o, per a lleis i impostos concrets, «no complert» amb la nota literal.
• Contradit exigeix evidència en contra; coherent, a favor i cap en contra; mixt, totes dues.
• Un acte, un indicador o un programa de pressupost mai no és evidència d’un partit de l’oposició ni de coherència.
• Les notes són de plantilla, d’una frase.
• Els bessons i els duplicats han de ser coherents (mateixa cita).

Revisió i auditoria

Les regles anteriors es contrasten amb revisions periòdiques:

• Mostreig: mostres aleatòries estratificades (almenys 20 per partit, més tots els complerts i contradits dels destacats) les revisa un model superior (Claude Opus). Un partit amb més d’un 5 % d’error en l’estat o el resum (10 % en la categoria) no es publica. A la mostra final, cap partit supera aquests llindars.
• Resums: es comparen amb la cita i es reescriuen els que diuen més del que diu la cita.
• Els «per què»: cada compromís amb evidència porta una frase que explica per què hi encaixa. Els 43 casos que els agents van marcar com a dubtosos es van revisar un a un: 9 es van corregir i 34 es van mantenir amb el motiu escrit.
• Auditoria de les dades (01/11/2026): es van buscar incoherències entre compromisos i es van prendre set decisions de criteri (bessons, iniciatives del grup, tercera lectura, Govern en funcions, pressupost en euros corrents, «sense activitat» de l’oposició i compliment per decret), que són les regles d’aquesta pàgina.