Què és (i què no és)
És una projecció condicionada: pren la mitjana de les enquestes com si fos el resultat més probable i calcula quins escons donarien aquests vots amb les regles electorals reals. Després afegeix la incertesa històrica de les enquestes per donar forquilles i probabilitats.
No incorpora informació que les enquestes no tenen: candidatures concretes per província, vot tàctic, canvis d’última hora ni efectes de la campanya.
Pas 1 · La mitjana d’enquestes
És la mitjana ponderada de la secció d’enquestes (la mateixa funció): finestra de 60 dies, que s’amplia si hi ha menys de 5 sondejos; el pes baixa a la meitat cada 14 dies i puja amb la mida de la mostra; i cada empresa pesa com a màxim el 20 % del total, perquè qui publica cada dia no dominï. Es descarten els sondejos publicats pels propis partits i els recàlculs de tercers sobre dades del CIS, i un partit necessita almenys 2 sondejos per entrar. Frente Amplio succeeix Sumar: les xifres de tots dos alimenten una sola línia, «Sumar / Frente Amplio».
Les regles completes són a la metodologia de la secció d’enquestes.
Pas 2 · De vots nacionals a vots per província
Cada partit reparteix la seva quota nacional per províncies segons el que va treure el 23J. El swing és proporcional per defecte: si un partit passa del 12,4 % al 18,6 % a escala nacional (×1,5), a cada província multiplica per 1,5 el seu resultat del 23J. Així no surten quotes negatives. Com a opció s’ofereix el swing uniforme (suma els mateixos punts a tot arreu, amb un mínim de zero).
Després s’ajusta de manera iterativa: cada partit es reescala perquè el seu total nacional coincideixi amb l’objectiu i cada província, perquè sumi el 100 % dels seus vots vàlids. Els vots es conserven i es posa un topall del 85 % a qualsevol quota provincial. Els escons surten dels vots vàlids de cada província del 23J (la participació se suposa igual).
Partits nous, successors i territorials
Frente Amplio hereta la distribució territorial de Sumar el 23J, perquè n’és el successor. Podem no es va presentar en solitari el 2023: usem una barreja al 50 % entre la seva distribució del 2019 (única petjada pròpia, tot i que llavors incloïa IU i els comuns) i la de Sumar 2023, per compensar els biaixos d’ambdues. SALF, sense historial a eleccions generals, pren la distribució dels vots a candidatures menors estatals del 23J (altres i PACMA): un vot dispers i sense base territorial. Adelante Andalucía només existeix a Andalusia, amb la distribució andalusa de Sumar.
Els partits territorials (ERC, Junts, Bildu, PNV, BNG, CC, UPN) reparteixen la seva quota estatal només a les seves circumscripcions: on no van tenir vots el 23J, no en tenen. PACMA, CUP, NC i Teruel Existe no tenen enquesta nacional: es mantenen en el seu vot del 23J.
Pas 3 · Els escons
D’Hondt a cada província amb els escons del 2026 (RD 806/2026: Madrid 38, Cadis 8; 350 en total) i llindar del 3 % dels vots vàlids, en blanc inclosos.
Pas 4 · La incertesa (Monte Carlo)
Es repeteix el càlcul 10.000 vegades, amb una llavor fixa: la mateixa entrada dona sempre el mateix resultat. A cada simulació es pertorben, per aquest ordre: (1) l’error nacional de cada partit; (2) un error regional per comunitat autònoma i partit; (3) un soroll provincial, més gran a les províncies petites.
L’error nacional suma tres coses: l’error sistemàtic de les enquestes (totes s’equivoquen en la mateixa direcció), l’error de mostreig de la mitjana i la deriva fins al dia de les eleccions. La mida creix amb l’arrel quadrada de la quota del partit. Els errors estan correlacionats: una part comuna mou l’esquerra contra la dreta (el 2023 les enquestes van infravalorar el PSOE i sobrevalorar PP i Vox), una altra els partits d’un mateix bloc, i el total es reescala per seguir sumant el mateix.
Paràmetres: error sistemàtic = 0,40·√quota pp; deriva = 0,45·√quota·√(dies/30) pp; mostra efectiva de la mitjana = 4.000; error regional = 0,09 i soroll provincial = 0,065 (en log, per a una província de 500.000 vots vàlids). Els dos últims surten del backtest: l’error de la quota provincial del mètode té una desviació de 0,094 entre comunitats i de 0,075 dins d’elles.
Calibratge de l’error amb l’històric
Amb la mitjana d’enquestes a 7 dies de les eleccions, l’error mitjà va ser de 0,95 pp per partit (≥1 % de vot) el 2019 i el 2023 junts, però amb errors grans: Vox el 2019 (−3,2 pp), el PSOE el 2023 (−3,6 pp), Cs i Més País el 2019. A 35 dies l’error mitjà puja a 1,38 pp. La literatura internacional dona un error absolut mitjà de les enquestes d’uns 2 punts des del 2000 (Jennings i Wlezien, 2018), del mateix ordre.
La deriva surt de combinar dues coses: la volatilitat en fred de la mitjana d’enquestes del 2023 al 2026 (uns 0,14·√quota pp a 30 dies) i el creixement de l’error en apropar-se a eleccions passades (fins a 0,83·√quota pp a 30 dies, amb només dues eleccions). Hem fixat 0,45, entre totes dues, per prudència. Amb aquests paràmetres, el 90 % dels errors històrics de partit cau dins de l’interval teòric un 84 % de les vegades (nominal 90 %).
Limitacions: només hi ha dues eleccions comparables (uns 19 casos a 7 dies), així que els paràmetres són aproximats. El model és una mica ample per als partits grans i una mica estret per als mitjans que es mouen de cop (Vox 2019).
Error de la mitjana d’enquestes en eleccions passades
Mitjana d’enquestes (la mateixa funció que usa el model) a H dies de les eleccions, davant del resultat. Partits amb ≥1 % de vot, eleccions de novembre del 2019 i juliol del 2023.
| Dies abans | Casos | Error mitjà (pp) | Arrel de l’error quadràtic (pp) |
|---|---|---|---|
| 7 | 19 | 0,95 | 1,45 |
| 14 | 19 | 1,06 | 1,67 |
| 21 | 19 | 1,20 | 1,99 |
| 28 | 19 | 1,29 | 2,20 |
| 35 | 19 | 1,38 | 2,39 |
| 42 | 18 | 1,64 | 2,69 |
Backtest
Apliquem el mètode al resultat del 2019 amb els vots nacionals reals del 23J i comparem els escons per província amb els reals. El swing proporcional deixa 18 escons de 350 en una província equivocada i encerta el repartiment exacte en 35 de 52 províncies; l’uniforme, 31; repetir el 2019 sense swing, 61.
Cobertura dels intervals: amb els vots reals i només el soroll regional i provincial, 10 de 12 partits queden dins de l’interval nacional del 90 % i el 96 % dels casos partit-província dins del seu (més del 90 % nominal, perquè molts casos són gairebé segurs). D’extrem a extrem, amb la mitjana d’enquestes a 7 dies del 23J, 12 de 13 partits hi queden dins. El 2023 la mitjana donava PSOE 106 escons i en van ser 121 (l’interval del 90 % anava de 90 a 126): un error d’enquesta que el model contempla, però que continua sent possible.
Backtest: aplicar el mètode al 2019 amb els vots reals del 2023
Escons projectats davant dels escons reals del 23J, usant els vots nacionals reals (així s’aïlla l’error del mètode del de les enquestes).
| Mètode | Σ|error| per partit | Escons mal assignats (de 350) | Províncies exactes (de 52) |
|---|---|---|---|
| Swing proporcional (el del model) | 10 | 18 | 35 |
| Swing uniforme | 12 | 31 | 28 |
| Sense swing (repetir 2019) | 100 | 61 | 11 |
Escons per partit (mètode proporcional)
| Partit | Projectat | Real | Error |
|---|---|---|---|
| PP | 139 | 137 | +2 |
| PSOE | 123 | 121 | +2 |
| VOX | 33 | 33 | 0 |
| SUMAR | 30 | 31 | -1 |
| ERC | 6 | 7 | -1 |
| JUNTS | 5 | 7 | -2 |
| EH Bildu | 6 | 6 | 0 |
| PNV | 4 | 5 | -1 |
| BNG | 1 | 1 | 0 |
| CC | 1 | 1 | 0 |
| UPN | 1 | 1 | 0 |
| TE | 1 | 0 | +1 |
Límits
Les candidatures es proclamen el 2 de novembre; el model no sap si un partit presenta llistes a totes les províncies. Una coalició nova es tracta com la suma de les seves predecessores. El vot dels menors (Aliança Catalana, etc.) cau a «altres». La participació se suposa igual que el 23J.
Silenci electoral: del 24 al 29 de novembre (fins a les 21:00 peninsulars) la projecció basada en sondejos es retira del web. Això és una decisió prudent de producte, no assessorament jurídic.